La seua implicació en la conservació i perduració del patrimoni cultural de Morella avalen el lliurament de la màxima distinció de la ciutat

Susana Pitarch va ser mestra a l’escola de Morella durant 30 anys i forma part del capítol del Corpus Christi i altres activitats de la parròquia

Jesús Royo és conegut per ser el tabaler dels Torneros des de l’any 1976, per encarnar al rei Melcior o a la Temptadora en la representació de la Vida de Sant Antoni

L’Ajuntament de Morella ha celebrat avui el ple extraordinari per a aprovar, a proposta de l’alcaldia, la concessió de les creus de Santa Llúcia 2026. Susana Pitarch i Jesús Royo rebran la màxima distinció de la ciutat el pròxim dimecres 7 de gener a l’acte cívic que tindrà lloc a la Sala del Justícia aprofitant la festivitat del patró de la ciutat, Sant Julià. La creu de Santa Llúcia es concedeix per a reconéixer aquells mèrits especials, qualitats i circumstàncies singulars que ajuden a la construcció de la ciutat a través de la seua feina diària i al manteniment de les tradicions i costums com han fet estes persones durant dècades.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “Susana Pitarch i Jesús Royo han contribuït activament a la conservació i recuperació de les nostres tradicions amb una gran implicació en tot allò on han estat presents com el Corpus, els Reixos, els Torneros o Sant Antoni” i ha afegit que “és molt important cada gra d’arena que han aportat dia a dia perquè el patrimoni cultural i folklòric de Morella ens haja arribat com el coneixem ara”. El primer edil ha explicat que “la creu de Santa Llúcia s’atorga per a reconéixer el treball i l’esforç de les persones i col·lectius amb Morella i estes persones reuneixen tots els motius per a rebre la màxima distinció de la ciutat”. Finalment, ha aprofitat “per a felicitar a Susana i Royo per la seua tasca i agrair-los que acceptaren este reconeixement”.

Susana Pitarch Pitarch

L’amor pel teu poble i pels teus veïns i veïnes es pot demostrar de moltes formes, cada veí i veïna té una forma de treballar i col·laborar per algun o diversos factors pel seu lloc de vida. Alguns ho fan en diversos punts, pel patrimoni, per les nostres tradicions, pels i les més joves del poble, perquè cresquen en una educació d’estima, de respecte i de pau. Un llegat personal que moltes voltes es queda un poc amagat per a persones que no busquen eixir a les fotos ni a les notícies, sinó que ajuden i estan ahí al peu del canó amb totes aquelles tasques que no es veuen. Persones que amb el seu treball dedicat amb carinyo arriben a fer coses ben importants per una societat, pel seu patrimoni, per la seua cultura i tradicions per una religió que aporte a una societat d’estima i per la comunitat de joves que visquen en aquest camí. Una d’estes persones que ha estat durant anys fent tot este treball darrere de les càmeres ha estat la morellana Susana Pitarch Pitarch.

Susana naix el 19 de setembre de 1953, a la Mata, el poble de la seua família i on va viure fins a complir els 25 anys que es va traslladar a viure a Morella, on ha viscut els darrers 47 anys. Durant quatre dècades ha estat mestra a la Mata, Olocau i Morella on ha estat des de 1983 fins al 2013 quan es va jubilar després de 30 anys de docència a la ciutat.  Per les seues mans han passat moltes generacions de morellans i morellanes, de xiquets i xiquetes dels Ports els quals han rebut una educació marcada per la paciència, el respecte, l’estima i el discurs d’una vida on el més important és la pau.

Des que arribà a Morella, en aquell 1983 ja es dedica a ser catequista amb mossén Jesús, prestant la seua pròpia casa en una tasca que era una ajuda per a les famílies que no podien estar amb els seus fills algunes hores del dia per treball. Especialment, xiquets de diferents masos de Morella que tenien més difícil anar i tornar de sa casa quan volgueren. Allò de què ara es parla tant de la conciliació, sempre necessària i pionera en persones com Susana.

En tots estos anys també ha sigut la cuinera de moltes generacions de joves en els campaments d’estiu organitzats per la parròquia. Des d’aquell primer campament a les Alberedes de Portell en 1994 amb Joan Enric i Emilio Vinaixa i Valle fins a la pandèmia. Uns campaments que amb ajuda i molt de treball de persones com ella pels joves de la comarca. També ha fet d’intendència per a molts joves de la parròquia que han fet el Camino de Santiago des del 2002  fins ara i amb el cotxe cap ací i cap allà.

Susana té una mirada d’ajuda pels altres, de solidaritat, i ho ha mostrat en moltes ocasions treballant durant dècades en l’ONG de Mans Unides per les persones més necessitades arreu del món. Des d’ací han posat el seu gra d’arena amb recol·lectes de fons, amb fets com el festival de Mans Unides de cada any a Nadal amb la sensibilització dels més joves per veure que no tots tenim de tot o formant part del consell de la solidaritat. Una tasca que també va rebre el seu reconeixement en una creu de Santa Llúcia per Mans Unides que va replegar ella i Conxa Gisbert.

Precisament amb ella va passar moltes hores, algun maldecap i molta feina a l’església amb el seu manteniment i organització ajudant primer a Conxa i agafant el seu relleu en altres veïns després.

Anys en què s’ha involucrat sent una peça clau en moltes de les activitats del poble que ha parat la pandèmia com la representació del Betlem vivent que es fa en diferents pobles de la comarca, la volta als Betlems on feia d’aglutinant de tants joves o la visita als malalts.

En estos anys també ha estat al capdavant d’una de les tradicions més antigues de Morella que ha de renovar-se per a continuar existint amb força. El Corpus. Va ser a partir de 2003 quan va ser majoralesa amb els amics que complien 50 anys, des d’aquell temps es va quedar a formar part del Capítol, l’organització del Corpus. En aquests 22 anys que porta en la seua organització ha passat molta gent, ara, ella i més, sobretot dones, que l’ajuden, fan l’acapte i controlen tota la vestimenta i complements necessaris perquè la processó puga eixir al carrer i, com molts, demana un revulsiu perquè esta festa torne a la seua esplendor.

Jesús Royo Guimerà

El desenvolupament i concatenació històrica de les nostres tradicions és una cosa que a vegades sols entenem amb el pas del temps amb allò de guanyar en anys i en edat. Alguns per desgràcia no ho aconsegueixen mai, però altres no els ha fet falta mai això de l’edat per a ser ben conscients de la importància de prevaldre allò que hem rebut com una tradició o altres que directament es fan com a societat per una felicitat conjunta que sense elles difícilment aconseguiríem. Eixa tasca per les tradicions i per una cultura i un folklore morellà sols s’aconsegueixen amb el compromís i tenacitat de persones que aposten per donar una part de la seua vida en continuar eixe llegat. Jesús Royo Guimerà, va nàixer a Vinaròs el 8 d’octubre de 1959, tot i que la seua vida i la seua família era a Morella. És un morellà de tants que va haver de marxar a viure fora per treball, però que mai va oblidar el seu poble, al contrari, sempre que ha pogut ha tornat per estar, per viure, però per col·laborar en les nostres festes i tradicions.

En arribar l’edat d’anar a la universitat va marxar a Castelló a estudiar magisteri i després als 23 anys ja va anar cap a Barcelona a treballar de mestre en un col·legi que era l’oportunitat laboral per a ajudar a casa econòmicament. A Barcelona ha estat mestre de literatura i francés, mestre tutor de primària i també especialista d’educació física fins que es va jubilar en 2024.

La seua faceta per les tradicions morellanes i la nostra música més ancestral comence ben prompte, quan en tan sols 11 anys es converteix en el tabaler de dues danses al mateix temps per al 46 Sexenni l’any 1970 tocant en els teixidors i els oficis.  Uns anys en els quals la falta de músics també ho va notar convertint-se en el tabaler de moltes processons al llarg de l’any, especialment algunes com la degolla o el Corpus.

És ja al Sexenni de 1976, en el 47 Sexenni, quan es va convertir en el tabaler oficial dels Torneros, la dansa de l’Ajuntament, la dansa de la ciutat. Tot un orgull i honor. Per tant, durant nou sexennis, és a dir, durant 54 anys, ha estat el tabaler de la principal dansa de Morella convivint en molts Torneros d’ara ja moltes edats diferents i en gaiteros que van des de Toni Ortí a Pepe Prats i en assajadors com Juan Prats i Belissario, o Pepe, Miguel Ángel i Ángel Prats.

A més, la seua passió pel teatre el va portar a recuperar en la colla d’amics i sota la direcció de Teudo i Miguel Sangüesa les representacions de la vida del Sant en Sant Antoni encarnant primer un dimoni i després durant molts anys la temptadora fins al 1994 quan van ser majorals deixant pas a una altra generació de representants.

En eixa mateixa dinàmica ha estat participant des de ben jovenet en la cavalcada dels Reixos eixint i participant en totes les figures que hi ha en esta. Tot i que des de molt prompte van començar encarnant patges reials, ben prompte van agafar les rendes d’una organització que entre cinc o sis persones preparaven en moltes ganes i il·lusió en tot el que fera falta i en molt d’ingeni en anys en què la participació i ajuda no era tan gran com l’actual. Són ja 50 anys treballant en una l’organització i encarnant al rei Melcior i portant il·lusió i estima des del balcó de l’Ajuntament a cada xiquet i xiqueta de Morella.

Per si ha tingut temps i alguna tradició en la qual no estiguera immers, ha pogut vore-ho sempre és d’una situació privilegiada en sa casa davant de l’Ajuntament, on a més sempre ha prestat quan ha fet falta perquè tot el poble ho poguera veure també a través de la televisió.