Una tíbia atribuïda al dinosaure Iguanodon bernissartensis trobada a Morella (Castelló) conserva els efectes d’una greu infecció que va afectar l’animal durant la vida

L’estudi, publicat a la revista Royal Society Open Science, mostra que el dinosaure va sobreviure prou temps perquè el seu organisme respongués formant nou teixit ossi, proporcionant la primera evidència coneguda d’aquest tipus de lesió en dinosaures

L’Ajuntament de Morella valora molt positivament aquest descobriment que referma la importància del patrimoni paleontològic de Morella

El consistori continua apostant per la restauració de peces de dinosaure invertint 35.000 euros en un any amb el pla RESTAURA

Els sediments del Cretaci Inferior que afloren a l’entorn de Morella (Castelló) continuen oferint troballes excepcionals sobre la vida dels dinosaures europeus fa uns 125 milions d’anys. Esta vegada, un equip d’investigadors de la UNED ha identificat en un fòssil atribuït a Iguanodon bernissartensis la primera evidència documentada d’una reacció òssia provocada per una infecció bacteriana originada en una úlcera de la pell. El treball, publicat a la revista Royal Society Open Science, constitueix un avanç rellevant en el coneixement de les malalties que afectaven els dinosaures i de com responia el seu organisme davant d’infeccions greus.

Tot i que el registre fòssil conserva milers d’ossos de dinosaures, són molt escasses les ocasions en què aquests permeten reconstruir aspectes de la salut d’un individu concret. Les patologies fòssils ofereixen una oportunitat única per conèixer com es posaven malalts aquests animals, com reaccionaven els teixits i fins a quin punt podien sobreviure a lesions potencialment incapacitants. En les darreres dècades la paleopatologia ha adquirit un paper cada cop més important per interpretar la biologia, el comportament i l’evolució dels vertebrats extingits.

Un dinosaure amb una greu infecció a la cama

El fòssil estudiat correspon a una tíbia dreta de més d’un metre de longitud que pertany a un dels grups de dinosaures herbívors més emblemàtics del Cretaci Inferior europeu i que, en este cas, s’ha atribuït a Iguanodon bernissartensis. El fòssil procedeix del jaciment de Mas de la Parreta (Morella), situat a la Formació Arcillas de Morella, i va ser descobert durant el control paleontològic dels treballs d’extracció d’argiles que porta a terme l’empresa Arcillas Vega del Moll. La col·laboració entre l’activitat minera i la investigació paleontològica ha permès recuperar durant les darreres dècades nombrosos esquelets parcials de diversos dinosaures, permetent consolidar Morella com un dels referents europeus per a l’estudi dels ecosistemes del Cretaci Inferior.

A simple vista, l’os presenta un volum anòmal a la part mitjana de la tíbia. La superfície és llisa i engrossida, sense senyals evidents de fractures o deformacions importants. Tanmateix, l’aspecte de la lesió no era suficient per establir-ne l’origen i va caldre recórrer a un diagnòstic diferencial que permetés descartar diferents patologies abans d’assolir-ne una conclusió.

Es va recórrer a les tècniques radiològiques habituals en medicina hospitalària. La tíbia va ser estudiada mitjançant tomografia axial computeritzada (TAC) a l’Hospital General Universitari de Castelló, obtenint imatges tridimensionals d’alta resolució que van permetre observar l’interior de l’os sense fer-lo malbé. Posteriorment, es van generar reconstruccions digitals en tres dimensions per analitzar amb detall l’estructura de la lesió.

Les imatges obtingudes van permetre fer un diagnòstic diferencial exhaustiu. Els investigadors van descartar que l’engruiximent correspongués a un ull de fractura, ja que l’os no presentava les alteracions internes característiques d’un procés de remodelació òssia que s’observen en el procés de curació d’una fractura. També es van rebutjar diferents malalties d’origen tumoral atès que la lesió no tenia els trets diagnòstics propis d’aquestes patologies.

L’explicació més consistent va ser que l’os havia reaccionat a una infecció dels teixits tous sobre la tíbia. L’organisme del dinosaure va respondre formant nou teixit ossi al voltant de la zona afectada, produint una reacció periòstica i un engrossiment de l’escorça de l’os. Segons els autors, les característiques de la lesió són compatibles amb una úlcera cutània avançada d’origen bacterià, probablement polimicrobiana, semblant a les anomenades úlceres tropicals descrites en medicina humana. Es tracta de la primera vegada que aquest tipus de resposta patològica es documenta en un dinosaure.

Una finestra a la salut dels dinosaures

L’estudi demostra que l’animal no va morir immediatament després de patir la infecció. La formació del nou teixit ossi indica que va sobreviure durant un temps suficient perquè el seu organisme desenvolupés una resposta inflamatòria perllongada i comencés el procés de cicatrització. Els investigadors consideren que la lesió devia provocar dolor persistent, inflamació i una important limitació funcional a l’extremitat, alterant probablement la seua manera de caminar.

A més d’ampliar el coneixement sobre les malalties que afectaven els dinosaures, el treball mostra com les tècniques d’imatge utilitzades habitualment en medicina moderna permeten investigar la salut d’animals extingits fa milions d’anys. La combinació de tomografia axial computeritzada, reconstruccions tridimensionals i diagnòstic diferencial ha proporcionat un nivell de detall que fa tot just unes dècades resultava impensable en paleontologia.

Morella, un laboratori natural del Cretaci

Esta nova troballa reforça l’extraordinari valor científic dels jaciments de la Formació Arcillas de Morella. Des que al segle XIX s’identifiquessin les primeres restes de dinosaures a la comarca, les excavacions han proporcionat alguns dels conjunts fòssils més importants del Cretaci Inferior europeu. Entre ells destaquen diverses espècies descrites per primera vegada en aquesta regió, com els dinosaures herbívors Morelladon beltrani i Garumbatitan morellensis a Morella, o els dinosaures carnívors Vallibonavenatrix cani, de Vallibona, i Protathlitis cinctorrensis, de Cinctorres. Al costat d’aquestes espècies exclusives, la Formació Arcillas de Morella ha proporcionat abundants restes d’altres dinosaures àmpliament distribuïdes per Europa, entre les quals sobresurt el gran ornitòpode Iguanodon bernissartensis. Este estudi permet aprofundir no només en l’anatomia i l’evolució d’aquesta espècie, sinó també en aspectes molt menys coneguts de la seva biologia, com les malalties que van patir i la manera com hi responien.

La investigació ha estat desenvolupada per investigadors de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), en col·laboració amb especialistes de l’Hospital General Universitari de Castelló, on es van dur a terme els estudis mitjançant tomografia axial computada que han permès reconstruir la història clínica d’aquest dinosaure de fa més de 120 milions d’anys.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “cal donar la importància paleontològica que té el nostre territori amb el suport que donem al grup de biologia evolutiva de la UNED i agrair el seu treball en la investigació dels dinosaures que es troben ací” i ha afegit que “l’any passat es van restaurar algunes peces amb els 18.000 euros aconseguits del Pla Restaura de la Generalitat Valenciana, ajuda que enguany hem tornat a aconseguir per a continuar el treball”. L’edil ha explicat que “ací hi ha més de 8.000 peces de dinosaures emmagatzemades, per a quan s’aconseguisca un gran museu de dinosaures com mereix Morella, tindre-ho tot preparat”. “Totes les administracions hem de treballar i reclamar este projecte i explotar el potencial paleontològic de Morella” ha conclòs.